Em sento afortunada de conèixer a la que he conegut.
Són gent amb qui m'hi sento a gust, tot i que no pugui seguir l'holandès em sento ben acompanyada.
Bon menjar, bon vi, bona companyia i bona música.
Ara, els carrers (i les carreteres i autopistes també) amb una capa de gel que fa por. La neu xafada s'ha glaçat i aquí em teniu, més Dutch impossible: les sabates de taló, la bici, els guants i algun got de vi. Ah, i amb lassanya que ha sobrat a les alforges, perquè llavors no digueu que no em cuiden. Massa bé.
:)
que bonic que queda tot ben blanc.. quina enveja :P
ResponEliminauna abraçada guapa
:)
ResponEliminaDe vegades la bici carda basarda amb aquest gel.
Però és divertit.
Avui el matí m'he creuat un noi... asiàtic que somreia molt amb la bici i tota la història!
Però buf! Quins ensurts!
Blanc l'aire de Nadal...