Avui ha sigut un dia assolellat

Encara hi ha esperança. Passo tot el dia donant voltes al mateix, i com que és tard i aniré a dormir aviat, no voldria pensar-hi més del que és necessari. Només vull compartir algunes fotos d'aquesta tarda acompanyada de sol i de somriures pel carrer.

Instal·lada en un nou B&B, em pregunto quan us podré dir que ja tinc habitació pròpia. : ) Potser demà?

Amb els ànims pel terra

Ei gent... a aquestes alçades ja començo a sentir-me trista. No hi ha manera de trobar res. Totes les "possibles" habitacions s'han esfumat i ja no puc més. Avui m'haig de tornar a canviar de lloc, ara marxo i me'n vaig a un altre B&B. Tan bon punt m'hagi instal·lat aniré a l'oficina d'una residència d'estudiants a demanar si els hi queden habitacions (espero que sí, però em temo que no). Si això no funciona estaré a punt de perdre els ànims del tot. He arribat a un punt en què tot és de color gris i ben remullat en pluja...

Tot i que cada vegada que us llegeixo em venen ganes de plorar, agraeixo els vostres comentaris i els llegeixo com si estigués en companyia. No dubteu en fer-me aquestes picades de l'ullet. I penseu que si vaig plorar amb IceAge, és que no n'hi haurà per tant... : )

Una abraçada,

STILL looking for a room in Leiden

Ja veieu que escric cada dia. Això vol dir que m'enyoro una mica. Segons com estic de baixón continu i intento no fer-li cas. Estic bé, però sembla que estigui en estat de lleugera angoixa contínua. No saber que tinc casa meu, un eixupluc... I tot és nou, molts "inpubo" .. l'anglès a tothora, intentant apredre ja una mica de Dutch...

Quan passen coses boniques sembla que em poso tova i se'm fa un nus a la gola. Avui, per exemple, no plou! Ha fet sol tot el dia i és meravellós... Aquest B&B on estic és super bonic, de fet és la casa d'una parella, amics del meu tutor, que lloguen dues habitacions a inquilins necessitats. Avui estic sola. És un lloc molt acollidor i agradable, una casa decorada amb molt bon gust. L'Ellie, la propietària, m'ha dit que ella també ho pensa i que si ho han fet així és perquè la gent es pugui sentir com a casa, quan està aquí. M'he posat trista, suposo perquè hi estic realment bé. Sabeu? No tenen cotxe per ser més sostenibles (de fet, aquí tot està molt ben comunicat, i dins de Leiden el millor és anar en bici a tot arreu, és una passada!). Aquí hi passaré les dues properes nit i espero que no me'n calguin més. Jo estic al tercer pis i veig tot de patis frondosos. Abans he vist fn home gran fent estiraments al seu jardí.

Ara aniré a sopar a casa una noia que he conegut avui a través del CouchSurfing, es diu Rachel. Em va dir que no em podia acollir a casa seva, però que si volia podiem fer una passejada per la ciutat. Fa una estona m'ha trucat i m'ha convidat a sopar amb uns seus amics! O sigui que ja ho veieu, intentant immergir-me en aquesta ciutat de seguida...

Ahir em vaig trobar amb la Marta, una noia que conec de la UB que fa una setmana que va arribar a Leiden. Vam fer una cerveseta i parlar una estona. Em va anar bé! Compartir experiències, desconnectar una mica de l'anglès...

Ja ho veieu, de moment tot és molt incert. Per això avui he fet una bona migdiada, per desconnectar una mica de tota aquesta incertesa que m'està començant a treure de polleguera.

Us estimo des de la distància,

De tweede dag in Leiden

No havia visitat el blog des que vaig penjar la primera crònica leideniana i ara us he llegit a tots i totes i haig de reconèixer que m'he emocionat una micona. M'ha agradat saber-vos un xic presents!


Aprofito per recordar-vos que podeu escriure'm mails sempre que vulgueu que jo us faré de confessora des de la distància (de vegades és més fàcil escriure coses que ens preocupen o estan molt endins nostre a algú que està una mica lluny... oi?). I us recordo la proposta que us vaig fer abans de marxar: adjuntar una cançó a cada mail que m'envieu! Aquí no funciona l'spoty, o sigui que aviat trobaré a faltar un dens pupurri de música com el que tenia.

Avui he estat una estona més amb en Jos parlant del projecte. Em fa bastant respecte tot plegat perquè requereix molta feina, molt esforç i molta implicació. Cal parlar amb molts contactes, professors de la universitat, gent que treballi a l'ajuntament, penya important, vaja. I encara no entenc perquè m'ho ha confiat a mi, en Jos, tot plegat... no ho entenc. Una noia espanyola (ell ja em diu catalana!) que ni ha acabat la carrera de biologia, que no coneix de res i que acaba d'aterrar al seu poble. No sé ni com es diu bedoll en anglès, i menys en holandès! O sigui que en aquest sentit estic una mica desorientada. M'ha dit que al llarg d'aquests dies que venen m'anirà presentat gent diversa i em portarà a diversos llocs. Tinc la sensació que tot plegat pot quedar-se en fum. Nosé. És estrany. 

Encara estic a l'hotel, demà marxo a un B&B per passar-hi dues nits. Espero que amb tot aquest despilfarro aconsegueixi trobar pis. Tothom m'ha dit que aquí a Leiden és extremadament difícil aquesta tasca! Tan de bo m'haguéssin acceptat a la residència òstipa!


A tall de curiositat...
Ahir em va tocar la porta d'embarcament número 27 (després la 67 perquè la van canviar).
Amb en Jos vam seure a la taula número 7 d'un bar molt bonic.
I la primera habitació on he dormit ha sigut la número 7 (avui m'he hagut de canviar).
Oi que curiós tot plegat? : )

Una abraçada per a tots. Amb amor,
Helena

Eerste dag in Leiden

Estic commoguda.
He arribat cap allà a les quatre de la tarda i fins ara he estat en companyia d'en Jos, el meu tutor (que ha parat el poc trànsit que hi ha per deixar passar un home gran, amb caminador, pel pas de vianants que tots els conductors ignoraven).


M'ha portat a fer un passeig per la ciutat, aquí hi ha això, aquí hi ha allò. El lloc és bonic, les bicis són les reines del mambo. Ennuvolat però no gaire fred. La majoria de carrers són de llambordes, amb torratxes arreu i arbres que t'acompanyen pel camí. El primer que hem fet és deixar les maletes a un hotel (on estic ara, escrivint-vos) i anar cap a un bar que a ell li agrada molt! Ara no recordo com es diu, però la veritat és que intentaré anar-m'hi passant. El cambrer que ens ha servit és bolivià, de pare rus, avi italià i resident a Leiden. Molt trempat. El propietari del local és iraní (crec) i una treballadora és de tota la vida de Leiden! Tothom coneix en Jos i sembla que hi tenen una profunda amistat.

Ha passat l'estona i hem parlat d'un munt de coses, entre elles el que serà el projecte al qual jo formaré part. De què va? Bufa! De fer de Leiden un lloc on convergeixi l'economia i l'ecologia, on la gent pugui conèixer el seu entorn, pugui estimar-lo, i que aquest entorn ajudi a Leiden a sostenir-se. No sé gaire com explicar-ho, però m'ha semblat un projecte força ambiciós, que crec que comença bastant des de zero, però que pot ser molt enriquidor. M'hauré de posar les piles, aprendre Neerlandès, conèixer gent diversa, d'aquí i d'allà, professors de la universitat, gent amb càrrecs a la ciutat, gent del museu nacional d'història natural de Leiden (Naturalis). En Jos m'ha dit que haig de fer un inventari del que hi ha per fer, que hauré de conèixer pam a pam l'espai natural del qual disposem i fer un mapa en capes, que hauré de fer fotos, moltes fotos, i guardar els contactes, les adreces, escriure el dia a dia... "Do you have a notebook?".

Trobo que pot ser molt gran, tot això, però no vull que em superi i de moment és tot un repte, el que em proposa. Espero no haver d'assumir més responsabilitats de les que puc assumir i que m'exigeixi sempre dins els límits de la salut física, mental i emocional.


Estic una mica tova, però també contenta. M'he comprat un impermeable molt xulo i unes sabates a prova d'inundacions. Aquí els cats and dogs em sembla que són força freqüents...

Comença a fer-se fosc. Miraré de posar-me en ordre en tots els nivells. Demà serà un altre gran dia.
Gràcies a tots per ser-hi, tant endins meu, l'amor que sento per vosaltres m'ajuda a confiar en mi i en la gent amb qui topo.

Me doy permiso para no tener miedo ante lo desconocido.

Me doy permiso para sentirme capaz.

 Joaquín Argente

A reveure!