Aquest teclat no escriu accents oberts ni ces trencades

És horrible quan els de dalt comencen a moure taules i cadires.

Cada dia ho fan un parell de cops. Pero avui ja és massa. Quin mal de cap! Matí, tarda, i sense acabar mai!

Sí, estic a l'oficina.

Aquest matí he sortit de casa amb la gorra, els guants, la bufanda, els pantalons impermeables, les sabates a prova de pluja i el cangur. Quina calor que he agafat pel camí.

Nevava ahir el vespre, nevava avui el matí, neva ara a la tarda...

(O Déu, aixo és horrible! Com poden fer tan merder? He pujat, pero que vols que facin? Que aixequin cada taula? Potser sí. Quin exercici de control dels nervis més gran. Gairebé els estic perdent. MACAGUMLAPUTA).

Bé, ara que ja han parat puc continuar.

Escolteu, aixo de Wikileaks és quelcom realment sorprenent, no?

Per dinar ha arribat la Jennifer i al cap d'una estona s'ha adonat que possiblement donarien una weather alarm i se n'ha anat cap a casa seva, ja que ha d'agafar el bús.

O sigui que torno a estar on my own traduint pagines i pagines d'holandes a angles amb el google traductor intentant no morir-me en el camí. Quin mal de cap!

La visita de l'Estel m'ha donat un descans a l'oficina i ha estat bé. Contenta d'haver pogut gaudir de la teva companyia, pet pudent. Les caminades, les visites al teu amic, la dona dels trastos, les volades d'en Julián, la super passejada pel parc, super passejada i super adormida! jeje Coneixer en Jos i la Jen i voltar per la uni, la teva doble aportació a la comunication wall, bla bla. :)  Aixo sí, aquest dimecres, després de quatre dies de festa, ha sigut molt molt estrany tornar-mhi a posar. Des que vaig arribar que només 'havia tingut un dia off i la veritat és que no es posa malament.

Si bé els dos primers mesos de vegades em sentia malament per no sortir prou o no veure a prouta gent o per no fer proutes coses després de la uni, mica en mica he agafat el ritme ja no dirari sinó setmanal i he viscut forc,a distreta i activa. Sobretot a partir d'ara, les relacions socials em mantindran més ocupada. I fins i tot potser més distreta que les academiques, ja que gairebé he acabat la revista i haurem de mirar que faig durant aquest últim mes. Tenia reunió amb en Jos aquesta tarda, pero ha hagut d'anar al metge (una llarga historia treta d'una paparra i que esperem que acabi bé).

Per cert, l'altre dia va venir a sopar la Jen a casa i de retruc en Jos i la Loes (la seva dona). Déu meu oh my lord oh mon dieu! Quin super estrés que em va agafar! La Jen em va acompanyar a fer les últimes compres i va tenir el detall d´ajudar-me amb el menjar i fins i tot la decoració (estovalles vermelles, poinsetties i espelmes!). Vaig cuinar llenties amb arros i verdures, truita de patates i amanida. Mmmh. Després vam fer l´estona del te i música amb aquest instrument estrany que m´ha deixat en Jos i que no recordo com es diu. Un super estrés, però un vespre bonic. :)

Oh. Marxo de Leiden d'aquí a 45 dies i aixo és molt poc. L'agenda se'm comenc,a a omplir de cites i cafes i "plans per algun dia d'aquests". Com passa el temps, oi? Per un cantó no em fa res acabar l'estada i fer una passa més, veure-us, caminar pel Cabreres, per Barcelona (sí! Visc a Barcelona)... D'altra banda penso que encara hi puc fer moltes coses aquí. Que aixo de ciencia i comunicació m'agrada i m'interessa i em fa pensar que hi ha una manera de unir la biologa que seré amb la meva inquietud per comunicar, compartir informació i mirar de viure al món amb una mica més de sentit comú i tal pascual.

Fa uns dies vaig fer també uns exercicis sobre evolució i biodiversitat enfocat bastant al roure i dirigit a nens de 7 anys talentosos. Sí, sí, talentosos. Hi ha un equip que esta preparant material per aquests nens que sempre acaben els exercicis abans que tothom a laula, que van a un ritme frenetic i savorreixen quan acaben, aquests que ho engoleixen tot sense fre. Doncs jo vaig fer l'apartat de biologia i tot i que no sabia com comenc,ar, crec que me n'he ensortit molt bé. Si més no, la dona que em va demanar de fer-ho em va dir que havia fet una feina extraordinaria (o alguna cosa així) i que moltes gracies. Fins i tot em va dir que si estic per aquí durant aquest curs o el que ve, potser podrien comptar amb mi per formar part de l'equip. Evidentment qui volen és en Jos, a l'equip, pero si m'ho va dir a mi també és per alguna cosa.

Biologia

Comunicació

Educació

Disseny

:)

Amb la revista m'ho he passat bé. Escriure en angles amb els limitats recursos que tinc, intentar expressar el missatge de la millor manera, que surti de mi i que arribi a la gent.

I les fotos? Qui m'ho hagués dit el dia que em vaig comprar la camara que li trauria tant partit! Estic contenta i penso que no ho faig del tot malament i de fet m'he quedat sorpresa  de les vostres opinions positives. Ens agrada, oi, que el que compartim agradi o no deixi indiferent?

Aquests dies estic molt capficada i atavalada amb els papers per Australia, de vegades penso que no hi ha manera i que no hi podré anar. Pero no em puc saltar pas els passos i el millor que puc fer és fer el que puc sense tornar-me boja.

He rebut un missatge ara.
La Jennifer s'ha quedat sense bus. No bus, too much snow. Ja veieu que les alarmes de nevades també són drastiques a Holanda. (Jo no veig taaanta neu aquí fora).






I res, que vaig fent forc,a felic,a amb tot plegat.
La revista, els descobriments científics amb en Jos i la Jen, la comunication wall, la bicileta, la neu, les meves sopes cada vespre, les fotos, el ioga dels dilluns, el kundalini dels dijous, les xerrades amb el profe de kundalini, la gent dels diumenges amb qui canto, la Rachel i els seus plats boníssims, la Marta per aquí i per alla, els dissabtes de mercat, la veina estupenda que em diu you are so funny, en Julián que ja ha marxat cap Argentina, les meves estimades veines, els gats del carrer, les salutacions al sol cada matí i cada nit, les meves estones de telenovela, els meus escrits a la llibreta, els dibuixos acolorits amb els retoladors que em va donar el Jos, les passejades pel poble, els tes, els cafes, la guitarra i aquest instrument raro que m'ha deixat en Jos, la cafetera a la francesa que em va deixar la seva dona, els ocells, els anecs, la missa dels evangelistes els diumenges quan canten i els sento des de l'habitació, l'ambient d'hivern, el pastís de castanyes, el cinema amb internacionals, els subtítuls que no vaig poder llegir, el meu ull dret que es torna miop, aquesta super pantalla de l'ordinador, els skypis que fem de tant en tant, les notícies de les naiades i el cor de noies, els plans que tinc per quan vingui com per exemple anar al dentista, els plans que tinc per quan algun(e)s de vosaltres vingueu a visitar-me, anar a dormir, les meves sabates noves, el quadre que hi ha penjat aquí a davant, la gent riallera, els coneguts que em creuo pel carrer, les nadales que vam comprar amb la Jen i les estovalles vermelles, el piano de la facultat que m'agradaria tocar pero que no hi penso mai, etc. etc.

Doncs bé, vaig escriure la lletra de la composició que ha fet l'Andor per l'espectacle d'aquest dimarts. Els hi va semblar que seria bonic cantar en catala i quan els hi vaig portar la primera part escrita (seguint els consells tematics de l'Andor) els hi va agradar tant com sonava i tot plegat que me'n van fer escriure més. Fins i tot em van demanar que cantés tota una part jo sola acompanyada d'una flauta dolc,a i una flauta travessera. Oi que bonic? :)


Diu així:

Vós mare que sou
mare sou
acomboieu-nos en el camí lluminós

embolcallem la vida
amb riures i rialles
tots folls de llum
escampem colors a la fosca de la nit
folls de llum
embolcallem la vida
de llum i de colors


per esdevenir

en un sol únic tot
som un

vent
fang
aigua i
foc

el destí se'ns emporta
tots folls de llum