Aquesta és l'Alfonsina

Bon dia gent!

Ja tinc bicicleta! Me la vaig comprar divendres el matí, abans d'anar de convidada a una classe que feia el meu tutor en el curs del màster de ciència, comunicació i societat. No té marxes i els frens són a la holandesa, al principi és una mica estrany, però ja li aniré trobant el truquet! A més a més, aquí a la residència tenim un super garatge per aparca-les i això està bé.

Em sembla que sento una missa des d'aquí. He obert la finestra per ventilar i sento una gent cantar... pot ser que hi hagi una capella a la vora.


Com heu pogut veure ja tinc companyia vegetal. Em vaig comprar la planta de la foto (que no sé quina espècie és però que es diu Alfonsina en honor a la Quima) i un romaní com a ambientador natural. : )
Els armaris i la nevera ja fan una mica més de patxoca i ja ho tinc tot a lloc: divendres a la nit vaig portar la maleta grossa a casa, per fi! Vaig anar sopar amb l'Ellie i el seu marit. Són molt bona gent i em cauen bé. Vam parlar de música, de menjar, d'idiomes, de les persones, de la vida, del poder de l'ara! En acabat l'Ellie em va acompanyar amb el cotxe fins a la residència per portar el maletot, ells no tenen cotxe, però de tant en tant una veïna els hi deixa per si han de fer alguna cosa que el necessitin. L'Ellie em va demanar si podia veure l'habitació, i va ser una mica estrany, perquè era la primera vegada que no entrava sola a casa.


Ahir dissabte, després d'una passejada pel mercat de Leiden, vaig anar a Den Haag (La Haya) amb uns quants estudiants internacionals (la Marta de Mallorca ha fet una mena de curs introductori que començava a mitjans d'agost i ha conegut a una bona colla de gent d'arreu (Mèxic, Anglaterra, Grècia...) amb qui ha anat seguint activitats de tot tipus). La ciutat en si no em va agradar gaire, Leiden és més cucu, més delicat, més petit i més poble.

En tornar em vaig passar per un festival que feien al museu Naturalis (Museu Nacional d'Història Natural i de Biodiversitat) ja que en Jos em va recomanar que hi anés. Després de fer una volta per allà, mentre mirava una actuació flamenca amb una bailaora holandesa dandole a las palmas y talones, una dona em va demanar si volia anar a fer una excursioneta cap allà a la vora, que hi havia un hort d'agricultura ecològica. Mentre es ponia el sol vam donar la volta al solar i als horts i vam acabar de nit, a la vora del foc, cantant cançons i menjant galetes i albergínia amb formatge tot acompanyat amb una mica de vi. Jo no coneixia a ningú i volia marxar perquè parlaven holandès tota l'estona, però d'altra banda allà em trobava amb una foguera, amb una guitarra i la dona que tocava la flauta, l'arpa de boca i l'harmònica. Els hi vaig cantar dues cançons meves (el que vaig poder recordar): Caigut d'un cop i Tanco els ulls. I em van demanar si voldria participar en un concert que es farà d'aquí un temps quan hagin construït un cobert en el solar. Ja ho veieu!

Després me n'havia d'anar de festa xumba xumba amb la colla de La Haya, però me'n van passar les ganes. De vegades penso que no faig prou l'esforç de conèixer aquesta colla i que va bé conèixer gent que està en la mateixa situació que tu... però no ho sé. Cada persona topa amb una gent diferent, i ja tindré temps per no sentir-me sola en aquesta ciutat. Intento no preocupar-m'hi. Però també tinc la sensació que passo moltes estones sola, que em costa sortir al carrer a donar el volt... i que de fet ho haig d'aprofitar perquè està fent molt bon temps i això s'acabarà una hora o altra.

La setmana que ve m'agradaria apuntar-me a classes d'Holandès (tot i que són caríssimes! com se n'aprofiten) i potser també al centre esportiu (que està davant de la meva facultat) on es poden fer mooolts cursos dirigits diferents, entre ells Kundalini! A veure si tinc un forat la setmana que ve per apuntar-m'hi.

De moment encara no sé com enfocar-me el curs. Això per un cantó em dóna inseguretat perquè no sé què hauré de fer ni a on m'hauré d'emmerdar. No em puc fer un croquis mental de la meva rutina. Però temps al temps, demà comença el calendari acadèmic... De moment ja he començat a fer alguna feineta que m'ha demanat en Jos (un mapa conceptual i una mena de report sobre el projecte).

Aquí a la residència tot és molt tranquil. Estic a la part on hi ha apartaments (amb dormitori, estudi, cuina i bany tot en un paquet) i per tant no tenim àrees comunes on conèixer gent i petar la xerrada. Pensant en això estava una mica amoïnada i per això vaig escriure un post-it a la meva porta que deia "si vols conèixer a la teva veïna, truca a la porta i digues hola!". Però no va funcionar gaire. Ahir vaig conèixer un veí, vam coincidir sortint, és de Kenya i fa un màster relacionat amb empresarials, crec. Vam intercanviar telèfons i avui a les 9 del matí ja m'ha demanat si tenia plans. M'he estressat. Primer despertar-me, esmorzar, començar a arreglar els papers de l'Erasmus i els d'Austràlia, fer una rentadora (la primera!) i com que fa solet, potser anar a fer una passejada pel casc antic més tard.

O sigui que ja ho veieu, procurant anar omplint el temps i intentant no enyorar-vos gaire. M'agrada molt llegir els vostres comentaris o trobar-vos per l'Skype, però potser haig de començar a desenganyar-me'n una mica.


Un petó,