Després d'un matí de diumenge sense gaires expectatives, l'Ander, un noi d'Euskadi que vaig conèixer aquesta setmana passada a la Facultat de Ciències, em va dir que s'havia organitzat una excursió a la platja en bicis i que si hi volia anar. Ens vam trobar tots a l'estació al cap d'una estona. Potser érem com vint! Va estar bé, un diumenge assolellat, platjeta, aigua freda (no vaig pensar a agafar el banyador ni la tovallola, però amb calces i sostens també s'hi va valer!), nova gent, converses, sol, pedalades, aire fresc...
I a la tarda, un cop a Leiden altra volta, a fer una mica de passeig aprofitant el solet que feia... i cap a casa! Un cop a la residència, a mig fer el sopar, mentre parlava per l'skype amb la Marta Manrubia, comença a sonar l'alarma de fum de l'habitació. I jo pensant, meeerda! Ja l'has liaaat! Quin espant! Vaig trucar a la porta del veí (en Bathuel, de Kenya) per demanar-li si sabia què havia de fer. Em va dir que a ell també li sonava, que ja passava de vegades, que si cuines i fas gaire fum salta l'alarma. Vam sortir tots a fora al carrer perquè el xiulet era insuportable i vaig pensar, mira! ara veuràs les cares dels teus companys de residència... I va i em trobo un noi que ja l'havia vist el dia que ens van donar les claus de l'habitació, i també al menjador de la Facultat de Ciències. Sabia que era argentí perquè l'havia sentit parlar i vaig entaular conversa. Ara ja conec a dues persones que viuen a prop de casa. Mentre ens esperàvem a fora que parés de xiular l'alarma, va sortir un bomber mig rialler i va dir "habitació nosequè?", d'entre la gent va sortir una noia amb trets asiàtics mig avergonyida; el bomber, amb cara de sorpresa i diversió li va dir "una altra vegada TUU!?". I tothom es va posar a riure. A veure si això de l'alarma passa més sovint i puc anar coneixent gent... jeje. Amb en Julián, l'argentí, vam passar una bona estona parlant d'això i d'allò, em va ensenyar la seva habitació: té el llit damunt el cub de cuina-lavabo! Espero que amb cinc mesos tingui oportunitat de conèixer més personal.
Tot plegat va ser divertit, però amb la broma ja eren quarts de 10, encara no havia posat la rentadora, tenia el sopar a mig fer, m'havia de dutxar i acabar de mirar els papers d'Austràlia...
Avui m'he llevat d'hora. Torna a fer bon dia i en Jos m'ha dit que vagi a conèixer l'àrea del projecte, o sigui que a part de paperassa, avui serà un dia de passeig, observació i més fotos. Volia marxar ben d'hora, però a les 8 he posat la rentadora que no vaig posar ahir i jo em pensava que en ser un programa "eco" no trigaria gaire a acabar-se i ara he vist que dura 140 minuuuuuts! O sigui que hauré de tenir paciència si després vull posar l'assecadora (em creureu que no n'he posat mai cap? Espero que trii el programa adequat). I aquí em teniu, fent una mica de temps i posant-vos al dia.
Vinga gent, bon sol, bon airet, i bona setmana.
Que tingueu un bon dia!

xiqueta!!! si es que me desconecto uns dies de la teua vida holandesa i vaia canvi tu!!!
ResponEliminahas passat de preocupar-me a fer-me envejaaa!!!
un bombero i un argenti i tot al mateix puesto!!!!!
es mol wapeta la planta!!
besitos helena, i que dius k thas de desanganyar??
si daqui uns dies la k no escriuras seras tu no natros!! no tindras temps
sí... amb el bomber vaig badar! Com sempre!! :D
ResponEliminaGuapi!!
ResponEliminaNo et preocupis que ja veus que amb un plis coneixes mil gent!i després et farà peneta marxar! Però tot sona tan bé...ja m'agradaria canviar-te el lloc! Jo ja he acabat els exàmens!per fi! i el pis comença xungu...jeje...toca any de que es xafen les coses, el congelador a vegades no tanca, la persiana s'ha xafat, el calefactor ens va fer una mica el tonto (li faltaven piles!!) i res, anem fent.
Sobre la planta, fa pinta de Calluna vulgaris, però em faltaria veure-la una mica més d'aprop, però quasi que t'ho asseguro (em va sortir a examen).
I sobre escriure, ves explicant cosetes, no sempre hi ha temps per contestar, però és una alegria saber coses de tu i veure com evolucionen les cosetes!
Ànims i gaudeix al màxim!
un petonàs!