Diumenge assolellat

 

 

 

 

aquí s'hi està bé

fa fred, fa sol, plou i fa vent

mai no saps què t'espera

la gent que m'ha conegut comparteix la seva vida amb mi

i em sento afortunada i viva

però hi ha un demà que em manté al cas

amb els ulls oberts

i una mica tancats

21 dies per a tornar a casa

potser 31 dies per tornar a marxar

d'una banda tinc ganes de deixar Leiden

perquè tinc moltes ganes de trepitjar el Collsacabra

i de sentir Barcelona

però no vull pensar més enllà,

em fa cosa.

és una roda que mai s'acaba

mai s'acaba

mai s'acaba

fins que s'acaba.

Llavors surt el sol un altre cop.

I el dia és groc.

O el dia és gris i plujós.

O el dia ja no és dia sinó res.

Perquè s'acaba.

Com el fil vermell.

Com la cara B després de la cara A.

Com un bolígraf.

S'acaba.

Però llavors el sol ho és tot.

I jo sóc al sol.

Sóc el sol.

I demà som dilluns, per segona vegada aquest mes.

Ho sé.

Bona nit,