l'Helena és fora!

Με λενε Ελενη και ειμαι από την Καταλονία.
Έχω μία δίδυμη αδερφή και μíα αδερφή.

My name is Helen and I come from Catalonia.

I have a twin sister and a sister.

Em dic Helena i sóc de Catalunya.

Tinc una bessona i una germana.

Què us en sembla?! Avui per primera vegada en les meves classes de grec he escrit alguna cosa! Estic molt i molt cotenta d'haver fet aquestes classes amb l'Stamatina. Ευχαριστώ!

M'han dit que l'immigració grega a Austràlia és força alta, a veure si podré posar en pràctica alguna de les coses que he après. I perquè no, aprendre'n més! És una llengua molt bonica. Estic contenta, aquí no només he enriquit el meu català amb el mallorquí de la Marta, sinó que he practicat castellà (de tota mena, d'aquí i d'allà), he començat a posar oli al meu anglès, he fet una primera aproximació a l'holandès i fins i tot he tret el nas al grec. I tot plegat m'ha fet recordar que tot i tirar per Biologia, també m'agradaven les llengües i que encara tinc un tema pendent amb el francès.

Mireu, la flexibilitat ens fa més forts (la flexibilitat em fa forta). I sinó demaneu-li a la Dolors. Sempre ho recordaré i ara més que mai.

Η ευλιγισία με κάνει δυνατό

Aquests dies amb l'Helena i la Miona han estat bé. Molt grisos i apagats fora la finestra, però plens de llum i energies amb les nostres històries. Hem sortit de festa (fiesta española ja ho haveu vist!), hem parlat com cotorres, hem anat en bici per aquí i per allà, ens ho hem passat bé i he recordat que ja s'acosta el dia que us veuré (si més no a uns quants i quantes) les cares una altra vegada!

I tot s'ha de dir, els reis han anat treient el cap... encara. :)

 

Em fa il·lusió tornar, molta il·lusió veure el paisatge de Cabrera des de casa (tot i que la pintura d'en Roma m'ha acompanyat tot aquest temps i m'ha fet somriure cada vegada d'una manera molt especial!). Tinc ganes de donar un cop d'ull a Barcelona, cantar-la una mica, de fer quatre o cinc cafetets pendents, i d'arreglar a temps tota la paperassa per anar-me'n a Austràlia.

M'arriben algunes notícies vostres i això em manté a prop. Tant les bones com les dolentes les rebo amb un somriure intern enviant-vos bones energies. Des de ben endins.

Tot plegat és ben estrany. Per tres bandes, col·legues d'aquí a Leiden es muden o s'han mudat a una casa nova, deixant les residèncis d'estudiants. Això em fa feliç perquè veig que per ells comença una segona etapa aquí a Leiden, una segona etapa amb casa, amb nova llum, amb tulipes, a un lloc on ja se'l senten com casa... i també em fa posar una mica tristoia, perquè jo me les piro vampiro. Tot plegat em recorda l'experiència de la Gagui, i sembla que per a ells serà una canya poder allargar fins a l'estiu en aquest llogarret tan benpa.

La gent al carrer, a la uni, a la residència, tot el que he après amb el projecte, amb el dia a dia. La fortalesa que porto a dins m'ha sorprès. El món i la vida és un regal, i miro de viure-la així (somriu que això és un regalet! em diu el mòbil cada vegada que l'encenc). El viatge físic, i el viatge intern. Què us haig de dir, oi?

Fins i tot el ioga (o els iogues), m'han enriquit una mica més. Tot camina.

La música.

El cel (gris, blau, o amb núvols, tan se val).

El menjar (d'una altra mena, aquí cuino ben diferent).

Les converses que sento des del llit, de baix el carrer. De vegades m'imagino que són en català i em transporto a l'hamaca de la Sagrera. Però acabo tornant a Leiden i les converses són en holandès.

Els carrils bicis que són un gustàs.

Les anades i vingudes al lavabo, amb un te darrera infusió al despatx.

Alguna cervesa o copeta (ara fa temps que hem perdut el ritme!) els vespres pel centre.

Trobades inesperades pel carrer o al súper. El noi que em va convidar a fer un cafè (que no he fet), per exemple, aquests últims dies me l'he creuat en bici tres vegades. Ja no només al parc, sinó a prop de casa. I em sento bé.

La gent de Leiden que ja em coneix: el que em ven els formatges, els de la cafeteria on vaig anar el primer dia amb en Jos...

I aquestes coses.

La gent, eh? La gent també la trobaré a faltar, bé, és una mena de sensació estranya. És gent que no coneixes gaire però amb qui has compartit forces coses i hi ha complicitat. Gent que des del primer moment sabies que segurament no la tornaries a  veure més. Tampoc ha de ser així, però. Sí que hi ha gent de tot arreu del món, i potser amb aquests serà més difícil mantenir el contacte, si més no perquè els nostres camins segueixen direccions diferents. Qui sap, potser alguuuns d'ells tornaran a creuar-se. Tot i així, tinc la sensació que aquí a Leiden s'ha obert una porta i que per molt que marxi aquesta porta no es tancarà. :)

Austràlia? Ha costat penes i treballs, senyors i senyores. Haig de confessar que una part de mi volia abandonar. Però evidentment que la meva part de Taure no m'ho ha deixat fer! :) Aquest dijous vaig a Madrid per fer-me un parell de revisions mèdiques (que em demanen pel visat) i a l'ambaixada a firmar quatre papers. Espero que diumenge ja us pugui dir que tot està a punt! Ja tinc els bitllets d'avió i unes menes de colònies amb estudiants internacionals de la universitat pels primers dies. M'estan buscant una família d'acollida amb qui viuré les primeres setmanes. Només em falta saber del cert amb qui estaré i començar a arreglar tots els últims detalls. Quantes coses que tinc per fer quan vingui a Barna! Intento tenir tots els papers ben ordenats i totes les coses ben apuntades a l'agenda. 

De fet, aquests menys de quinze dies que estaré per aquí a Leiden també seran força atrafegats. Posar punts a les is, fer uns quants comiats, firmar alguns papers, acabar del tot el projecte, posar les coses al seu lloc, tornar tot el que la gent m'ha anat deixant MOLT AMABLEMENT! (la cafetera francesa, l'edredó i el sitar d'en Jos i la Loes, la guia Lonely Planet d'en Mauro i la Laura, la guitarra de la Ludy, les cadires a qui les vulgui aprofitar, ...).

Tot plegat ha sigut un vist i no vist.