M'HAN DEIXAT UNA GUITARRA!

Hello guapa, puc passar?

Ha sigut un cap de setmana moooolt llarg! Dijous passat va venir la Lorena a fer-me una visita. Vam passejar molt perquè ens va fer molt temps. Vaig estar contenta de tenir-la una estoneta amb mi després de tants mesos sense veure'ns. Contenta d'acollir-la a casa!

Aquí ens teniu, felices de la vida.

Vam caminar per Leiden i vam descobrir racons bonics, carrerons...

Fins i tot vam tenir temps de collir una rosa... que va donar color a l'habitació durant uns dies.

Divendres després de la uni en Jos em va ensenyar Pieterskerk, ell arriba, obra la porta, entra l'església... i em diu "és l'avantatge d'haver viscut durant tants anys en un poble tant assequible com aquest". És l'hòstia.

Ell fotografiava escuts i coses i jo me n'anava als més petits detalls... si voleu fer una super visita virtual a l'església, mireu què em va passar: http://www.sphericalpanoramas.com/pieterskerk.html. El tema és que divendres va començar el cap de setmana a l'engròs. Una fira, festa, xauxa impressionant. Consumisme, un munt de gent, música, deixalles per tot, pixaderos per tot... La que es preparava!

Caram, caram. Això és la nit de dissabte. Vam anar a sopar a casa na Karolina i na Natasa.

Quina colla! Convidats espanyols i gent diversa. Cervesa, vinet, truites made by Marta i Helena, allò tan bo de iogur-cogombre-all que ara no recordo com es diu que van fer aquestes gregues tan guapes, amanideta, pasta per un tubo, olives per picar (del mercat del matí, és clar!) i salseta per acompanyar. I després, de feeeesta!

Jo semblo la paparazzi del grup, us ho ben asseguro.

I si plou, plovisqueja o fa xirimini? Ah! Això no és excusa per no prendre l'aire. Fins i tot hi havia gent que ballava amb el paraigua.

Diumenge va tornar a venir la Lorena i vam gaudir juntes del bon temps que ens va fer! Intentant descansar una mica de les multituds i l'ambient atossigador de paradetes, fires i merder, vam fer més voltes per Leiden, ja ho veieu.

La la la A aquest lloc encara no hi havia estat mai. Veieu el quadre del fons?

La ciutat/poble/vila/lloc està ple d'escrits en diversos idiomes, en castellà n'hi ha un parell o tres. Aquest n'és un, no? En català no n'he vist cap. La segonaa fotografia d'aquesta entrada al blog n'és un de molt bonic, espero que el pugueu llegir.

Això és la nit de diumenge, vam sortir de festa i vam ballar molt. La gent no es podia creure que la Lorena i jo ens alimentàvem només a base d'aigua. Clar que sí. M'ho vaig passar molt i molt bé.

En Ricardo i en Chris ja s'havien acabat els seus kebabs que la Lorena i jo encara haviem de començar amb en Hutspot. El menjar típic d'aquesta cel·lebració, si no tinc mal entès, quan els Holandesos van derrotar les tropes Espanyoles les quals van deixar Leiden en pau (aquest és el motiu de la cel·lebració del 3 d'Octubre, recordeu que us vaig parlar d'un assaig general on em va portat en Jos? Lligueu caps?), un nen va trobar un perol/olla/cassola/el que sigui, plena de patata, ceba i pastanaga amb una mica de carn.

Mmmh!

En diuen hutspot i és essencial provar-lo, si més no, per aquestes festes. Ja us explico lo dels pals xinos, és que al restaurant ens van donar plats d'un sol ús, però no coberts, i vam fer servir els que portàvem a sobre del dinar. : )

Aquí ja portàvem moooolta estona de ballaruca. Anàvem voltant les carpes (escampades per tot Leiden) intentant trobar la música que més ens convenia. Quan vam arribar a aquesta carpa, no hi havia gaire gent ballant a la pista. Va ser qüestió de minuts, de debò, que m'ho confirmin la Marta, en Chris, en Ricardo o la Lorena, la nostra arribada va ser exemplar, exepcional, impressionant, super motivadora. De seguida es va animar la festa! Oh Yeah!

Més tard van arribar l'Ander i la Bego! Si senyor, això és com un poble petit.

Oh Yeah baby.
Aquest és el meu lema durant les nits de festa a Leiden.
Oh Yeah!

Guapa!

I de debò de debò, que no em va caldre ni una gota de vi, ni cervesa ni res. Tu, això s'ha d'aprofitar, és més econòmic, més sa i tal pascual. Ara, la vam suar a fondo eh? No estava segura si aquí a Holanda aquest vestit vermell podia dur-se tal qual. jeje

I sabeu què és el millor de tot? Que aquí no érem ni les onze (de tros!) i ja feia hores que corríem, ballàvem i ens ho passàvem teta. Aquesta gent comença d'hora i acaba d'hora. I això, a mi, m'agrada.

Tots plegats, com si ens coneguéssim de tota la vida. Conèixer gent i compartir la vida és bonic.

Heu vist com hi van, no? A fons! Aquí la Marta ens mostra com els holandesos (adolescents, jovent i adults de totes les edats) acaben pels terres, sense control i amb el fetge tip de cervesa. jiji

Finalment, la festa semblava acabar-se. Això és el matí del dilluns. De fet podeu veure l'hora, no? Em vaig llevar a dos quarts de set, vaig deixar la Lorena dormint a casa i vaig anar a la plaça de l'ajuntament. En Jos em va comentar que es feia aquest acte i vaig creure oportú treure-hi el cap. La gent es va reunir, com cada any, a cantar cançons del país i del poble amb la Concordia. Era molt d'hora i tenia son, però va estar bé treure-hi el cap.

Es va anar fent clar, molta molta gent... i jo allà al mig. Amb la càmara, em sentia guiri i no sabia cap cançó. : )

Després de fer un cafè amb en Jos, la seva dona i uns amics, vam anar a aquest parc, on l'alcalde i algú més van fer un parlament i on la gent va tornar a cantar les cançons que es van assajar fa uns dies a l'església aquella que no recordo pas com es diu. Ja vau veure les fotos, el dia que en Jos em va regalar la bufanda de color vermell.

I és que ja ho veieu. Els colors de Leiden són vermell i blanc i em vaig vestir per l'ocasió. Sí, és la mateixa roba que portava la nit anterior, vaig pensar que per dues horetes durant la fresca de l'alba no passava res, ara, me'n vaig anar a la dutxa amb molt de gust!

Vaig tornar a casa a les 9 del dematí! I per obrir la porta s'ha de baixar a l'entrada. Jo ja feia més de dues hores que pul·lulava, però ja veieu la Lorena, quina cara de radiant energia! jeje Bon dia! Som dilluns.

Últim dia en companyia de l'estupenda sevillana. Aquí teniu un exemple de com creix la canalla en aquest país. Això és un espectacle infantil, eren un grup d'adolescents que ballaven i cantaven tipo hip-hop o el que sigui. El cas és que impressionava veure els nens i nenes cantant i ballant al mateix son.

 M'encanta Leiden, hi ha gats al carrer, i es deixen tocar.

Miaau!

Ai senyor.

Brbbrbrbbrr...

Després d'un olibolen (o com es digui, tipo huge bunyol)... la Lorena se'n va.
Xau linda!

I passejant altra volta sola per Leiden... aprofitant el sol, el bon humor i l'ambient festiu.

BOB OUDSHOORN UW MAKELAAR?

No és divertit? Què cel·lebraven el dia 3 d'octubre, amigo, els holandesos? jeje

I cada dia és diferent, màgic, amb coses bones i coses dolentes. Amb gent nova, o gent que començo a sentir a prop. La setmana passada la Laura del màster em va convidar a la seva festa d'aniversari, en Jos no deixa de sorprendre'm amb els seus detalls, la Jennifer hi és cada dia amb transparència i originalitat, els veïns fa un munt de dies que no els veig, però m'agrada que hi siguin, i tots plegats, no? Mica en mica anem trobant el nostre lloc i la nostra companyia. Avui la Ludy, la de l'hort ecològic, m'ha deixat una guitarra. He anat al seu estudi, hem fet un te, he tocat una mica, hem parlat de la vida, de l'art, de la biodiversitat, de la música, de què farem aquests propers dies... participaré en l'acte inaugural d'una mena de cobert, ja us ho vaig dir, no? Ja us ho explicaré, però sembla que realment Leiden té cosetes per a mi. Cosetes plenes de vida, sorpreses, pluges no desitjades, dies grisos, bicicleta, yoga, descoeguts, bromes, malentesos, aprenentatge. Una guitarra, a casa, amb mi, per cantar, per sentir. Tot plegat.
Sóc feliç.