Tot comença a posar-se a *puesto* (jo en primer lloc!)

Bon dia genteta!

Aquí Helena Vilar al segon B&B de la temporada. Ja hi he passat dues nits i no hi ha punt de comparació entre com vaig dormir ahir i com he dormit avui. Us preguntareu potser perquè? : ) Doncs perquè ahir vaig trobar una habitació per tota la meva estada a Leiden. Va ser tasca difícil i un dia força dur i cansat.

Em vaig llevar d'hora i vaig anar a la Housing Office de la Universitat. Tot i que anava d'hora ja hi havia gent fent cua i vaig decidir no perdre el temps. A DenHaag hi ha una oficina d'una altra residència per estudiants i vaig anar a demanar si encara tenien habitacions. Compra bitllet, espera el tren, agafa el tren, arriba a lloc, busca l'oficina (i no et perdis), fes una cua del mil... Finalment em van donar les claus d'una habitació a Leiden. Tenia fins a les 5 de la tarda per tornar a Leiden, mirar l'habitació, tornar a DenHaag, tomarlo o dejarlo.

Quan vaig entrar a l'edifici de la residència em vaig pensar que estava dins una presó o alguna cosa per l'estil. La meva suposada habitació era al 13è pis. Vaig començar a obrir portes buscant les claus correctes entre el manyoc que m'havien donat... El cas és que el lloc és horrible, l'habitació pudenta, petita, sense res (ni cortina de dutxa, ni mobles, li cortines ni res. La cuina (comunitària) és una sala petita sense finestres enrajolada amb una pica i una cuina d'aquestes que s'endolla. Sense prestatgeries, sense nevera, sense absolutament res. La sala comunitària era exactament igual que les habitacions: petita, pudenta, sense cap silló ni taula ni res. Ni tampoc, és clar, internet. Amb espant i tristesa (vaig aconseguir no tirar-me per la finestra del 13è) vaig demanar a les noies que estaven mirant l'habitació també si se la quedarien. Tristes i resignades em van dir: dona, és la última opció que tenim... potser quan aconseguim una nevera, el matalàs, i decorar una mica tot això... Jo vaig pensar que allà no m'hi podia quedar de cap manera.


D'esma vaig anar a petar al centre de la ciutat, em vaig ficar a l'oficina d'una altra residència d'estudiants i vaig començar a deixar anar tot el meu discurs desemparat i trist a la recepcionista. Em va dir que no tenien cap habitació. Que tot estava llogat. Molt amablement em va donar una llista de tot d'agències i residències on podia buscar, però després de donar-hi un cop d'ull em vaig adonar que pràcticament JA m'havia adreçat a totes. Finalment em va dir que m'esperés que vindria la cap de l'agència i podria parlar amb ella. Em vaig esperar força estona, intentant posar-me en contacte amb el meu tutor perquè haviem quedat ahir matí i no hi vaig poder anar... Al final va arribar la dona, li vaig exposar la meva situació amb veu trencada i li vaig dir que estava realment preocupada. Va fer una ullada al seu ordinador, va comprovar la safata d'entrada del correu i després d'intercanviar un parell de qüestions em va dir que tenia una habitació en una de les residències de Leiden.

Avui em donen les claus i firmo el contracte.
Demà m'instal·lo, si tot va bé.

Torna a DenHaag en tren, torna les claus, torna a Leiden, troba't amb el tutor i immersa't en el món dels professors universitaris en el dia de portes obertes d'una facultat. Com que en Jos coneix a tothom, vaig haver de parlar amb diversa gent (una dona ja m'ha citat per la setmana que ve i jo ja els tinc aquí dalt de tot!) i tot plegat. Vaig acabar realment cansada. I espantada, no sé què m'espera. No sé com m'he fotut en aquest projecte, perquè tothom em diu que és quelcom dur i molt ambiciós, un repte important. I jo sóc la menys indicada de tota aquesta gentada de renom que pot fer això. Però, si en Jos confia en mi... Me doy permiso para confiar en mi.

Abans de tornar al B&B on estic ara vaig anar a veure a l'Ellie, la del primer B&B, amiga d'en Jos. Va estar molt contenta de rebre'm i em va dir que havia estat pensant en mi i com m'estaria anant la recerca d'habitació. Encara té la meva maleta grossa i m'ha convidat divendres a sopar a casa seva per passar una estona juntes amb el seu marit i tal pascual. O sigui que a ho veieu! No porto ni una setmana aquí i ja no sé com ordenar la meva agenda.

Encara haig d'investigar com apuntar-me a les classes de Dutch abans no sigui massa tard, instal·lar-me definitivament a la meva nova i darrera llar, començar a posar en paraules el projecte amb en Jos, quedar amb aquella dona de la universitat que vol parlar amb mi... Ja se m'accelera el cor només de pensar-hi!

Ara me'n vaig xino xano cap a verue en Jos (tinc uns 40 minuts a peu per arribar-hi, o sigui que ja és hora que marxi). Avui és el tercer dia assolellat consecutiu!


Una abraçada a tots. Estaré al cas de les vostres notícies que m'alegren el cor. Mantingueu-me al dia! : )
Fins la propera,