l'Helena és fora!: Qui dia passa any empeny

I el millor de tot és passar-te el dia fent coses i tenir la sensació que el cap de setmana arriba aviat. D'acord, fa tres setmanes que sóc aquí (vaig arribar un dijous) i en fa dues que he començat oficialment el projecte. I ja tornem a ser divendres!

Qui canta els seus mals espanta

A la tarda, quan arribo de la uni, acostumo a fer diverses activitats (ara amb aquest, ara amb aquesta, ara això i ara allò). Cada dia és diferent a l'anterior, i cada setmana.

De vegades em sento espantaocell, llavors és quan intento fer-los fotos al vol.

Les finestres del costat del llit deixen que el sol del matí em saludi cada dia, de vegades li faig una salutació. Últimament el sol est destapat, quan em llevo, tot i així, el dia s'ennuvola fàcilment i imprevisible. Em preocupa una mica l'hivern, quan em llevaré de fosc, tornaré a casa de fosc, farà fred, els carrers seran pistes de patinatge per ciclistes inexperts, els canals s'ompliran de patinadors sobre gel, la pluja i la humitat faran més mal... De moment, però, intento acostumar-me a l'ambient humit i plujós que caracteritza aquest país. Aprofitant i valorant les estones de sol, i apreciant també el xirimiri. Perquè és tot tan verd i tan bonic? Perquè hi ha aigua.

Ah! Sabeu? Miro La Riera cada vespre, per interpet, m'agrada la mitja hora de culebrot català! No ho hagués dit mai.

El projecte va agafant forma, bé, la idea del projecte, jo encara estic intentant estructurar-lo una mica i mirant de començar a engegar el tema de les entrevistes amb gent important o amb potencial participatiu o de col·laboració. Això és el que em fa més pal, però endavant! Dimecres vam estar parlant una mica amb en Jos i vaig quedar tranquil·la, perquè algunes coses que em preocupaven no tenen molta importància, i d'altres he vist que les enfoco bé, o si més no ell no em porta la contrària.

Alguna foto d'aquesta setmana?