Bona diada de Catalunya

Per fi cap de setmana! Tercer dissabte a Leiden. El sol es deixa a veure una mica. Potser anirem a veure la platja amb la Marta Albo.

Ahir va ser el tercer dia que vaig ser convidada a la classe del màster de Ciència, Comunicació i Societat que fa en Jos i un col·lega seu. Les classes són sempre molt dinàmiques i participatives, i el grup d'estudiants és molt maco. Us penjo alguna foto (haviem de representar unes lleis de Gestalt relacionades amb la comunicació i la presentació de la informació bla bla).

Ahir vaig tenir la sorprenent i inesperada visita de la Marta Manrubia i la Noemí, que fent uns dies de motxileres, van fer una parada a Leiden per saludar. A veure quan puc baixar jo a Wageningen, algun dia. : )

La Jennifer, la meva companya de departament (una noia de Leiden que també està fent un projecte amb en Jos), ens va acompanyar a fer un cafè mentre esperàvem que parés de ploure.

Sabeu l'anècdota del post-it? El segon dia d'estar per aquí vaig penjar un post-it a la porta del meu piset, perquè si els veïns volien conèixem, se sentissin convidats a picar a la porta. Total, l'altre dia vam sopar amb tres veïns de la residència que vaig conèixer en diferents circumstàncies i els hi vaig explicar el fracàs. Els hi va fer bastant-a gràcia! Molta gràcia. L'anècdota s'està convertint en un nou sistema de comunicació entre els tres que vivim al mateix bloc (entresol, segon i tercer pis) gràcies a la Christina, alemanya/italiana. Ahir, quan anava per ensenyar-los l'habitació a la Marta i la Noemí, la Marta va trobar un post-it al passadís! Era per anar a fer una cervesa a la nit (però resulta que era del dia anterior). Vaaja! Tot plegat va acabar, ahir, al segon pis, a l'habitació de la Christina, primer amb te i després amb vinet, amb la companyia de dos veïns més: la Laura argentina i l'Alessandro. Vaig acabar per no sortir (cosa que només he fet un dia en més de dues setmanes!), però vaig gaudir de nova i bona companyia.

Això és una "almhouse" que tinc al costat de la residència. Em fa pensar molt amb aquells patis interiors que em va ensenyar la Lorena a Sevilla. No recordo com es diuen. Hi ha una pau enorme, aquí dins, i en principi hi pots entrar sense problema... En general, a aquest pati hi donen tot de casetes que mantenen l'espai comú, així d'endreçat i bonic.

La Rachel (del Couch Surfing) m'acaba de convidar a anar a donar una volta amb barqueta pels canals de Leiden! Ja us ho explicaré, a veure si penjo alguna foto. Que passeu una bona diada, fins la propera!