Eerste dag in Leiden

Estic commoguda.
He arribat cap allà a les quatre de la tarda i fins ara he estat en companyia d'en Jos, el meu tutor (que ha parat el poc trànsit que hi ha per deixar passar un home gran, amb caminador, pel pas de vianants que tots els conductors ignoraven).


M'ha portat a fer un passeig per la ciutat, aquí hi ha això, aquí hi ha allò. El lloc és bonic, les bicis són les reines del mambo. Ennuvolat però no gaire fred. La majoria de carrers són de llambordes, amb torratxes arreu i arbres que t'acompanyen pel camí. El primer que hem fet és deixar les maletes a un hotel (on estic ara, escrivint-vos) i anar cap a un bar que a ell li agrada molt! Ara no recordo com es diu, però la veritat és que intentaré anar-m'hi passant. El cambrer que ens ha servit és bolivià, de pare rus, avi italià i resident a Leiden. Molt trempat. El propietari del local és iraní (crec) i una treballadora és de tota la vida de Leiden! Tothom coneix en Jos i sembla que hi tenen una profunda amistat.

Ha passat l'estona i hem parlat d'un munt de coses, entre elles el que serà el projecte al qual jo formaré part. De què va? Bufa! De fer de Leiden un lloc on convergeixi l'economia i l'ecologia, on la gent pugui conèixer el seu entorn, pugui estimar-lo, i que aquest entorn ajudi a Leiden a sostenir-se. No sé gaire com explicar-ho, però m'ha semblat un projecte força ambiciós, que crec que comença bastant des de zero, però que pot ser molt enriquidor. M'hauré de posar les piles, aprendre Neerlandès, conèixer gent diversa, d'aquí i d'allà, professors de la universitat, gent amb càrrecs a la ciutat, gent del museu nacional d'història natural de Leiden (Naturalis). En Jos m'ha dit que haig de fer un inventari del que hi ha per fer, que hauré de conèixer pam a pam l'espai natural del qual disposem i fer un mapa en capes, que hauré de fer fotos, moltes fotos, i guardar els contactes, les adreces, escriure el dia a dia... "Do you have a notebook?".

Trobo que pot ser molt gran, tot això, però no vull que em superi i de moment és tot un repte, el que em proposa. Espero no haver d'assumir més responsabilitats de les que puc assumir i que m'exigeixi sempre dins els límits de la salut física, mental i emocional.


Estic una mica tova, però també contenta. M'he comprat un impermeable molt xulo i unes sabates a prova d'inundacions. Aquí els cats and dogs em sembla que són força freqüents...

Comença a fer-se fosc. Miraré de posar-me en ordre en tots els nivells. Demà serà un altre gran dia.
Gràcies a tots per ser-hi, tant endins meu, l'amor que sento per vosaltres m'ajuda a confiar en mi i en la gent amb qui topo.

Me doy permiso para no tener miedo ante lo desconocido.

Me doy permiso para sentirme capaz.

 Joaquín Argente